No heu sentit parlar mai de Grollerlàndia? Són pocs els textos que testimonien la seva existència, però, segons es conta, Grollerlàndia fou una illa de la Mediterrània, admirada per tota la gent que la visitava. Durant un temps no hi faltà mai un arbre que fes ombra els dies de més calor, ni una foganya per fer espassar el fred, ni una rialla per oblidar el mal temps, ni un glop de vi per curar-ho tot.
Un bon dia, uns habitants de l’illa, moguts per l’avarícia, l’egoisme i el desig d’un pensament únic, n’oblidaren totes les virtuts per les quals era envejada. La resta de la població grollera, però, sempre va creure que aquell no era l’únic camí per sobreviure.
Moltes eren les formes que s’empraren per mantenir aquell missatge viu. Un grup de grollers, reunint-se en una cova amagada, plena de màgia i saviesa, decidí que la millor arma per aconseguir-ho era la música. Els sons, nascuts d’aquella balma, s’escamparen arreu de l’illa. L’alegria s’estenia, l’esperança s’eternitzava per moments, s’alimentava el sentiment crític col•lectiu...
Encara ara, però, no se sap com, la Mar Mediterrània engolí aquella illa. Avui per avui, Grollerlàndia es manté viva dins els cors i pensaments d’aquells que coneixen la història. Fins i tot, alguns pescadors conten que la maror que sovint hi ha en un petit indret de la Mediterrània és fruit d’aquells sons grollers que continuen ben vius.


Agraïments:
A totes i tots els que alguna vegada han estat Grollers, als dimonis i a la resta de gent de Factoria, a na Rosa i a en Gori que ens han deixat una coveta per assajar,  a en Miquel Jaume per la idea del nom del disc, a la gent que ha volgut que animem alguna festa o que ha gaudit amb nosaltres, a totes i a tots, SALUT I MOLTES GRÀCIES!!!