El Inquilino Comunista*, Piano Magic*, Beef*, DEUS*, Built to Spill*
I això ja és més del que molts aconsegueixen!!
No sé si millora el primer, però sona molt bé i li faré un lloc al reproductor!
...
Y eso ya es más de lo que muchos consiguen!
No se si mejora el primero, pero suena muy bien y ya se ha ganado un espacio en mi reproductor!
...
and this is more than many other got it!
I'm not sure if this improves the first, but it sounds very good, and has already won a space in my mp3 device.
Havia escoltat el treball d'Icarus Crash, i em va agradar. Quan vaig rebre la recomanació del nou disc de l'Antonio, me'l vaig baixar de seguida... i no m'ha defraudat.
Les melodies molt aconseguides, i tota la instrumentació ratllant un nivell professional -almenys a mi m'ho sembla-.
Lo més personal de la seva proposta són la veu i les lletres; trobo que la veu té alguns timbres difícils, que fins i tot em fan pensar amb el Billy Corgan d'Smashing Pumpkies més introspectiu. A mi no em molesta, és més trobo que encaixa bé en la seva música.
Pel que fa a les lletres s'agraeix que no siguin simplones, de radio-fórmula, encara que hi ha cops que deixen traspuar, que darrera d'una actitud pretesament críptica, no hi ha res més que això: històries d'amor i desamor.
.............................
Había escuchado el trabajo de Icarus Crash, y me gustó. Cuando recibí la recomendación del nuevo disco de Antonio, me lo bajé enseguida... y no me ha defraudado.
Las melodías están muy conseguidas, y toda la instrumentación raya a un nivel profesional (al menos a mí me lo parece).
Lo más personal de su propuesta es la voz y los textos; encuentro que su voz tiene algunos timbres difíciles, que llegan a recordarme al Billy Corgan d'Smashing Pumpkies, más introspectivo. A mi no me molesta, és más me parece que encaja perfectamente en su música.
En cuanto a las letras, se agradece que no sean simplonas, de radio-fórmula, aunque hay muchas veces que dejan translucir, que debajo de la actitud críptica que se pretende, no hay más que eso: historias de amor y desamor.
Impressionant, feia temps que no escoltava res que m'entrés tant bé des del començament.
Felicitats pel treball.
L'he descobert a una llista de reproducció i porto varis dies escoltant-me'l mentre llegeixo o vaig al Bus. No és l'estil de música que més m'agrada, però passa molt bé i té algunes pistes realment inspirades, pel meu gust és clar.
Lo millor de tot és que tenen més discs, o sigui més música per descobrir.
Es una sola canción pero tiene mucha fuerza. Parece tomada en directo...
Me encanta todo, el sonido, la voz...
Yo quiero más de Zen!!!
No me'n recordo de què vaig escriure a l'altre disc d'aquesta gent, però que bé que toquen i que bons que són!!
Un luxe poder-los escoltar.
Bé primer de tot haig de dir que si tot l'àlbum mantingués el nivell del primer tema, seria un 10; tot i que està molt ben tocat i molt ben gravat, la inspiració varia al llarg de l'àlbum, afortunadament mai sense decaure a nivells inacceptables. O potser només és que hi ha temes més immediats i d'altres que entren un cop has escoltat el disc varis cops. Jo el tinc al meu mp3: quina alabança millor es pot fer avui en dia?
M'agraden molt la instrumentació i les veus, i recomano que se l'escolti tothom, sobretot si teniu interés en gèneres afins a l'"americana".