Letra

convidat - el posat (11) mirant el que s'allunya

11. MIRANT EL QUE S’ALLUNYA
(música i lletra: convidat)

Pensant sobre una flor, pensant en qui ja no és aquí
no saps si has de seguir damunt la flor
vas destrossant els prats i blanc de pètals escampant,
et preguntes si has de sortir d'aquí
si, te n'has d'anar d'aquí.


Ballant durant la nit, quan tots els altres dormen
saltant, suspès en l'aire fent un crit
has perdut el sentit, el recobres, la recordes
i et preguntes si has de sortir d'aquí
si, te n'has d'anar d'aquí


Camines del revés, mirant el que s'allunya
pensant en què et fa caminar al revés
les estrelles del cel en una llauna te les beus
i et preguntes si has de sortir d'aquí
si, te n'has d'anar d'aquí